Sovint sentim o llegim que el sistema elèctric espanyol està liberalitzat, que des del 1998 existeix el “mercat lliure” de l’electricitat. Però…
És “lliure” el mercat elèctric espanyol?
És discutible, ja que bàsicament continua controlat per cinc grans empreses, de manera que és més aviat un mercat en règim d’oligopoli natural. A més, realment aquesta liberalització només s’ha donat en les activitats de producció i comercialització, que representen un percentatge molt petit de l’import total que mou el sector elèctric. L’evolució en la segona meitat del segle XX ha estat clarament cap a la privatització. Cal que ens preguntem per què una activitat com aquesta és cedida a entitats privades en lloc de considerar-se com un bé d’utilitat pública.
Com s’ha arribat fins a aquesta situació?
La Llei 54/1997, del sector elèctric, que va autoritzar aquesta privatització, no pot ser més clara: “No se considera necesario que el Estado se reserve para sí el ejercicio de ninguna de las actividades que integran el suministro eléctrico. Así, se abandona la noción de servicio público, tradicional en nuestro ordenamiento pese a su progresiva pérdida de transcendència en la pràctica, sustituyéndola por la expresa garantía del suministro a todos los consumidores demandantes del Servicio dentro del territorio nacional.” A la pràctica, però, ni les elèctriques ni l’Estat no han estat capaces de garantir el subministrament elèctric a una part de la ciutadania més vulnerable.
Consulta la informació completa: