Què són les portes giratòries?
Desenes de càrrecs polítics, molts dels quals són antics membres del Congrés o de la Secretaria d’Estat, passen a formar part dels consells d’administració de les empreses elèctriques en acabar la carrera política. S’estima que tres de cada deu ministres acaben ocupant càrrecs en lobbys o en l’alta gestió de les principals indústries espanyoles, incloent-hi el sector energètic. Si a les portes giratòries hi afegim la pressió que els cinc grans grups elèctrics exerceixen a través de les associacions patronals, que actuen com a lobby, acabarem per entendre per què la llum ens surt tan cara, per què l’Estat espanyol es troba tan endarrerit en energies renovables i per què és urgent aconseguir un nou model energètic que consideri l’energia com un bé comú, basat en els principis de la democràcia energètica.
Què és el dèficit tarifari?
És la diferència entre els costos reconeguts pel subministrament elèctric i els ingressos que aquestes companyies recapten a través de preus i tarifes. Les fonts oficials expliquen l’origen d’aquest dèficit per dos motius: els errors d’estimació i els objectius dels governs. Aquest dèficit es va convertir en un deute que tenim els consumidors vers les empreses: ha esdevingut un producte financer articulat a través del Fons de titulització del dèficit del sistema elèctric (FADE), creat pel govern espanyol i en el qual , al 2019, cada consumidor encara tenia un deute pendent de 650 euros.
Què són les primes a les renovables?
Són ajudes atorgades a les empreses del sector per produir energies renovables. Des de l’any 1998 fins al 2013 van ser per valor de més de 50.000 milions d’euros. Aquestes primes van ser retallades dràsticament pel govern de l’Estat a partir de 2013. A finals de 2019, un reial decret-llei va actualitzar els paràmetres que regulen les retribucions a les energies renovables a fi que aquestes instal·lacions obtinguessin una rendibilitat considerada raonable.
Quins ingressos extra perceben (o han percebut fins no fa gaire) les companyies elèctriques?
- El pagament per capacitat:
L’Estat espanyol disposa del diferencial més gran de tot el seu entorn entre potència contractada i potència oferta. D’on prové aquest excés de capacitat? Amb la liberalització del sistema elèctric a finals de la dècada de 1990, les companyies elèctriques van planificar basant-se en unes expectatives irreals de creixement de la demanda d’energia, de manera que van començar a instal·lar de forma massiva centrals noves, sobretot de gas. Per evitar que les grans empreses elèctriques perdessin diners, el 2007 el govern espanyol va començar a pagar-los unes subvencions milionàries, els anomenats pagaments per capacitat. Es tracta de fons concedits perquè les centrals de generació, entre elles centrals nuclears i de carbó, estiguin disponibles, generin o no electricitat, i com a incentiu per a les inversions fetes durant aquells anys d’excessos.
- La moratòria nuclear:
Des de 1996 fins al 2015, hi va haver un altre ingrés “extra” que consistia a pagar la indemnització que el govern havia concedit a les elèctriques per compensar-les de les inversions que havien fet en centrals nuclears que mai no van arribar a funcionar. La indemnització pagada als rebuts de la llum per 27 milions d’usuaris va pujar a 5.717 milions d’euros: uns 3.400 milions van anar a les elèctriques i uns 1.300 als bancs en concepte d’interessos.
- El cost insular:
El cost de generar electricitat a les Balears, les Canàries, i Ceuta i Melilla és superior al de la Península, ja que hi ha instal·lades centrals ineficients i cares. Com que, per llei, el preu de l’electricitat ha de ser el mateix a tot l’Estat espanyol, la diferència entre el cost de generar electricitat en aquests territoris i el preu que paguen per la llum els seus habitants és sufragat en un 50% per la tarifa elèctrica i en el 50% restant pels Pressupostos Generals de l’Estat. És el que es coneix com les compensacions extrapeninsulars. La implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques permetria abaratir el preu de l’electricitat en aquests territoris.
- Les ajudes al carbó:
A partir de 1998 es va aplicar un nou impost sobre l’electricitat que tenia com a justificació genèrica garantir l’ús responsable dels recursos naturals (hidrocarburs, gasolina…), però que a la pràctica servia per seguir subvencionant la mineria del carbó. El 2019 aquestes ajudes al carbó s’havien de suprimir per exigències de la Unió Europea. El 14 de desembre de 2019 va ser un dia històric per al sistema elèctric espanyol, ja que va ser el primer en què no es va incorporar al mix energètic cap kW d’energia procedent del carbó.
Hi ha alternatives per no haver de pagar la factura de la llum a l’oligopoli existent?
Sí. La CNMC disposa d’una llista de totes les comercialitzadores en aquest enllaç. Una d’elles és Som Energia, que actualment compta amb més de 70.000 persones sòcies i que només ofereix la comercialització d’electricitat verda certificada (Classe A, 100% renovable), ja que en el mercat elèctric existeix el procediment per certificar l’origen de l’energia bolcada a la xarxa.
L’objectiu principal de Som Energia és canviar el model energètic i impulsar les fonts netes d’energia per assolir un model 100% renovable.
Consulta la informació completa: