Aprofundir en el funcionament del mercat elèctric espanyol i conèixer eines per a promoure un mercat elèctric més democràtic i just.
Durada
1 hora
Presentació
El sector elèctric presenta una complexitat que fa molt difícil que les persones que en fem ús n’entenguem el funcionament. Aquest curs vol resoldre els interrogants que presenta el mercat elèctric espanyol i aportar eines que facilitin el seu coneixement.
Quines activitats i agents formen part del sistema elèctric espanyol? Per què és tan complex? Hi ha alguna manera de promoure un mercat elèctric més democràtic i just?
Informació pràctica
Calendari i horaris
Les formacions autogestionades es poden cursar de manera autònoma. Les persones participants poden avançar en els continguts al seu ritme.
Metodologia
Formació en línia que combina la lectura dels mòduls formatius i la consulta de recursos complementaris.
A qui va dirigit?
Ciutadania i públic en general amb interès per conèixer el funcionament del mercat elèctric espanyol i descobrir eines per promoure un sistema elèctric més just i democràtic.
Programa
Unitat 1 – Marc històric del mercat elèctric espanyol
Marc històric del mercat elèctric espanyol. Pinzellades històriques per saber l’origen del mercat elèctric espanyol i com ha evolucionat els últims anys.
Unitat 2 – El sistema elèctric espanyol (I): activitats, característiques i agents.
El sistema elèctric espanyol comprèn la generació, el transport, la distribució i la comercialització de l’electricitat, activitats executades de manera separada però amb una estreta vinculació Expliquem les característiques de cada una d’aquestes quatre activitats.
Unitat 3 – El sistema elèctric espanyol (II): els mercats.
Com es fixa el preu de l’energia? Analitzem les diferents maneres de fixar el preu de l’energia a través del mercat diari, els contractes bilaterals i els mercats de derivats i expliquem de quins factors depèn el preu de l’energia.
Unitat 4 – Els peatges elèctrics
Les tarifes d’accés o peatges són costos que paguem tots els usuaris i usuàries de l’electricitat i que corresponen al transport i la distribució de l’energia, entre d’altres. En aquesta unitat detallem què són i les seves característiques generals.
Unitat 5 – Altres preguntes sobre el mercat elèctric
Altres preguntes sobre el mercat elèctric espanyol que segurament t’has fet. A través de les preguntes més freqüents sobre el mercat elèctric espanyol reflexionem sobre el seu funcionament des d’una perspectiva crítica.
Unitat 6 – Per saber-ne més
Recull de recursos complementaris sobre el sector elèctric espanyol.
Equip docent
Aquesta formació ha estat creada per Som Energia juntament amb la cooperativa Eduxarxa que ha elaborat els materials docents del curs. Aquest curs és una formació autogestionada i, per tant, es cursa sense suport docent.
Unitats del curs
1. MARC HISTÒRIC DEL MERCAT ELÈCTRIC ESPANYOL
Sovint sentim o llegim que el sistema elèctric espanyol està liberalitzat, que des del 1998 existeix el “mercat lliure” de l’electricitat. Però…
És “lliure” el mercat elèctric espanyol?
És discutible, ja que bàsicament continua controlat per cinc grans empreses, de manera que és més aviat un mercat en règim d’oligopoli natural. A més, realment aquesta liberalització només s’ha donat en les activitats de producció i comercialització, que representen un percentatge molt petit de l’import total que mou el sector elèctric. L’evolució en la segona meitat del segle XX ha estat clarament cap a la privatització. Cal que ens preguntem per què una activitat com aquesta és cedida a entitats privades en lloc de considerar-se com un bé d’utilitat pública.
Com s’ha arribat fins a aquesta situació?
La Llei 54/1997, del sector elèctric, que va autoritzar aquesta privatització, no pot ser més clara: “No se considera necesario que el Estado se reserve para sí el ejercicio de ninguna de las actividades que integran el suministro eléctrico. Así, se abandona la noción de servicio público, tradicional en nuestro ordenamiento pese a su progresiva pérdida de transcendència en la pràctica, sustituyéndola por la expresa garantía del suministro a todos los consumidores demandantes del Servicio dentro del territorio nacional.” A la pràctica, però, ni les elèctriques ni l’Estat no han estat capaces de garantir el subministrament elèctric a una part de la ciutadania més vulnerable.
2. EL SISTEMA ELÈCTRIC ESPANYOL: ACTIVITATS, CARACTERÍSTIQUES I AGENTS
El sistema elèctric espanyol comprèn la generació, el transport, la distribució i la comercialització de l’electricitat, que són activitats executades de manera separada encara que amb una estreta vinculació entre elles. Expliquem les característiques de cada una d’aquestes quatre activitats.
Com participa Som Energia en aquest procés?
A més de comercialitzar energia, Som Energia compta amb diferents instal·lacions de generació d’energia a partir de fonts renovables.
Consulta tota la informació sobre la producció d’energia per part de la cooperativa.
El preu de l’energia que utilitzem es fixa a través del mercat elèctric. Coneguem-ne el funcionament.
Vols saber d’on prové l’energia que comercialitza Som Energia?
Comprem l’energia al mercat majorista elèctric i ens proveïm de certificats de garantia d’origen que avalen una producció d’energia de fonts 100% renovables. Paral·lelament, impulsem projectes de producció d’energia a partir de fonts renovables finançades amb aportacions econòmiques voluntàries de les persones sòcies. Volem arribar a cobrir el 100% de la nostra demanda energètica amb la producció dels projectes propis de la cooperativa.
Quan paguem la factura de la llum, hi ha uns imports que corresponen al concepte de peatges, que no té a veure amb els impostos. Els peatges cobreixen el cost de serveis imprescindibles per tenir subministrament elèctric, com són:
Transportar l’energia per xarxes d’alta tensió
Distribuir l’electricitat a cada llar, amb instal·lació i lectura de comptadors
Així com altres costos associats, anomenats càrrecs del sistema, que inclouen, per exemple, la retribució específica a la generació amb fonts renovables, els costos extra de producció en territoris no peninsulars i el dèficit de tarifa.
Característiques dels peatges
S’assignen segons la tarifa d’accés de cada contracte, que ve determinada pel nivell de tensió de la xarxa a la qual es connecten els usuaris, i per la potència que hagin contractat. Aquesta potència contractada és la potència instantània màxima que es permet consumir als usuaris.
El cost és diferent per a cadascun dels períodes horaris. Són més barats en els períodes horaris de menys demanda i més cars en els períodes de més demanda.
Facturació
Els imports associats als peatges que es facturen amb la tarifa d’accés són els següents:
El gener del 2020 s’aprovà una circular que establia una nova metodologia per al càlcul dels peatges, en la qual se separa en dos conceptes dins la factura el cost de peatges per transport i distribució i el cost de càrrecs del sistema. A hores d’ara, és impossible saber l’impacte econòmic que tindran els nous peatges elèctrics sobre els consumidors, primer perquè dependrà de com aquests es comportin i, segon, perquè encara es desconeixen els termes de peatge que s’establiran, així com els càrrecs.
Com puc saber com afecten els peatges la meva facturació amb Som Energia?
El subministrament d’electricitat per part de Som Energia es fa utilitzant la xarxa elèctrica existent. El cost dels peatges de transport i distribució es reflecteixen en la factura d’electricitat.
5. ALTRES PREGUNTES SOBRE EL MERCAT ELÈCTRIC QUE POTSER T’HAGIS FET
Què són les portes giratòries?
Desenes de càrrecs polítics, molts dels quals són antics membres del Congrés o de la Secretaria d’Estat, passen a formar part dels consells d’administració de les empreses elèctriques en acabar la carrera política. S’estima que tres de cada deu ministres acaben ocupant càrrecs en lobbys o en l’alta gestió de les principals indústries espanyoles, incloent-hi el sector energètic. Si a les portes giratòries hi afegim la pressió que els cinc grans grups elèctrics exerceixen a través de les associacions patronals, que actuen com a lobby, acabarem per entendre per què la llum ens surt tan cara, per què l’Estat espanyol es troba tan endarrerit en energies renovables i per què és urgent aconseguir un nou model energètic que consideri l’energia com un bé comú, basat en els principis de la democràcia energètica.
Què és el dèficit tarifari?
És la diferència entre els costos reconeguts pel subministrament elèctric i els ingressos que aquestes companyies recapten a través de preus i tarifes. Les fonts oficials expliquen l’origen d’aquest dèficit per dos motius: els errors d’estimació i els objectius dels governs. Aquest dèficit es va convertir en un deute que tenim els consumidors vers les empreses: ha esdevingut un producte financer articulat a través del Fons de titulització del dèficit del sistema elèctric (FADE), creat pel govern espanyol i en el qual , al 2019, cada consumidor encara tenia un deute pendent de 650 euros.
Què són les primes a les renovables?
Són ajudes atorgades a les empreses del sector per produir energies renovables. Des de l’any 1998 fins al 2013 van ser per valor de més de 50.000 milions d’euros. Aquestes primes van ser retallades dràsticament pel govern de l’Estat a partir de 2013. A finals de 2019, un reial decret-llei va actualitzar els paràmetres que regulen les retribucions a les energies renovables a fi que aquestes instal·lacions obtinguessin una rendibilitat considerada raonable.
Quins ingressos extra perceben (o han percebut fins no fa gaire) les companyies elèctriques?
El pagament per capacitat:
L’Estat espanyol disposa del diferencial més gran de tot el seu entorn entre potència contractada i potència oferta. D’on prové aquest excés de capacitat? Amb la liberalització del sistema elèctric a finals de la dècada de 1990, les companyies elèctriques van planificar basant-se en unes expectatives irreals de creixement de la demanda d’energia, de manera que van començar a instal·lar de forma massiva centrals noves, sobretot de gas. Per evitar que les grans empreses elèctriques perdessin diners, el 2007 el govern espanyol va començar a pagar-los unes subvencions milionàries, els anomenats pagaments per capacitat. Es tracta de fons concedits perquè les centrals de generació, entre elles centrals nuclears i de carbó, estiguin disponibles, generin o no electricitat, i com a incentiu per a les inversions fetes durant aquells anys d’excessos.
La moratòria nuclear:
Des de 1996 fins al 2015, hi va haver un altre ingrés “extra” que consistia a pagar la indemnització que el govern havia concedit a les elèctriques per compensar-les de les inversions que havien fet en centrals nuclears que mai no van arribar a funcionar. La indemnització pagada als rebuts de la llum per 27 milions d’usuaris va pujar a 5.717 milions d’euros: uns 3.400 milions van anar a les elèctriques i uns 1.300 als bancs en concepte d’interessos.
El cost insular:
El cost de generar electricitat a les Balears, les Canàries, i Ceuta i Melilla és superior al de la Península, ja que hi ha instal·lades centrals ineficients i cares. Com que, per llei, el preu de l’electricitat ha de ser el mateix a tot l’Estat espanyol, la diferència entre el cost de generar electricitat en aquests territoris i el preu que paguen per la llum els seus habitants és sufragat en un 50% per la tarifa elèctrica i en el 50% restant pels Pressupostos Generals de l’Estat. És el que es coneix com les compensacions extrapeninsulars. La implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques permetria abaratir el preu de l’electricitat en aquests territoris.
Les ajudes al carbó:
A partir de 1998 es va aplicar un nou impost sobre l’electricitat que tenia com a justificació genèrica garantir l’ús responsable dels recursos naturals (hidrocarburs, gasolina…), però que a la pràctica servia per seguir subvencionant la mineria del carbó. El 2019 aquestes ajudes al carbó s’havien de suprimir per exigències de la Unió Europea. El 14 de desembre de 2019 va ser un dia històric per al sistema elèctric espanyol, ja que va ser el primer en què no es va incorporar al mix energètic cap kW d’energia procedent del carbó.
Hi ha alternatives per no haver de pagar la factura de la llum a l’oligopoli existent?
Sí. La CNMC disposa d’una llista de totes les comercialitzadores en aquest enllaç. Una d’elles és Som Energia, que actualment compta amb més de 70.000 persones sòcies i que només ofereix la comercialització d’electricitat verda certificada (Classe A, 100% renovable), ja que en el mercat elèctric existeix el procediment per certificar l’origen de l’energia bolcada a la xarxa.
L’objectiu principal de Som Energia és canviar el model energètic i impulsar les fonts netes d’energia per assolir un model 100% renovable.
6. VOLS FER UN CONSUM D’ELECTRICITAT CONSCIENT I SOSTENIBLE?
Recorda!
Tens llibertat per triar l’empresa comercialitzadora que vulguis.
En triar una empresa comercialitzadora, para atenció als seus usos i criteris en la generació, el transport, la distribució i la comercialització de l’electricitat. No totes són iguals.
Participant d’una cooperativa com Som Energia contribueixes a canviar les regles del joc del mercat elèctric i a fer-lo més just.
Consulta la informació detallada sobre els diferents temes tractats en aquest curs:
